Poesia amb Rafa.

Poesia amb Rafa

La setmana passada vam fer amb Rafa Palomares, director del Teatre Inestable, que ha dirigit un espectacle que vam veure nosaltres, "Diaris d'adolescència", on dues dones evoquen els problemes de l'adolescència mitjançant els seus diaris i les seues poesies.

A classe el primer que vam fer és llegir una poesia, com que era la segona hora del matí primer ho vam fer malament però després ja estàvem més animats i li posàvem més emoció. A més vam llegir cadascú de la classe un vers o dos d'eixa poesia i alguns fins i tot ho vam fer a cor, és a dir, dues persones llegien la mateixa frase a la vegada.

Després, individualment vam escriure era poesia, com l'entenien nosaltres, les seues característiques, qui ens feia olor de poesia, on trobem comportament poètic, que passaria si tots fórem poetes i finalment i havent fet tot això, una altra vegada que era poesia. Quan vam contestar individualment, vam posar en comú totes les respostes i amb les paraules clau que més havien eixit en totes les definicions vam fer una definició conjunta final.

La segona part del taller consistia a agafar uns materials i primer amb professor dir com seria un professor d'eixe material, per exemple un professor de pedra és un professor que ho té tot molts estructurat i que és molt dur amb els alumnes. Quan ho vàrem fer de tots els materials vam fer-ho amb adolescents, per exemple un adolescent de plastilina és aquell que no té quasi personalitat, que es manipula amb facilitat. Aquesta activitat també la feien a l'obra de "Diaris d'adolescència" amb els tipus de pares.

Va ser una activitat molt interessant, primer perquè a mi m'agrada molt la poesia i crec que és necessari que aprenguem sobre ella, per exemple jo vaig aprendre que la poesia és tota una metàfora, i després perquè aprendre sobre el segon taller que vàrem fer, sobre el rol que a vegades posem a la gent o els prejudicis que tenim em pareix molt interessant.

Els sis barrets de pensar

Els sis barrets de pensar

A classe hem fet una activitat per grups que tractava sobre les diferents formes de pensar i d'actuar front un problema i els punta de vista i criteris que teníem per a opinar sobre eixe mateix problema. També hem descobert el que caracteritzava a cada color, com bé posa en la imatge de baix, el blanc es caracteritza pels fets i les dades, el roig pels sentiments i l'intuïció, el negre per a les dificultats, el groc és positiu, busca la positivitat, el blau és la facilitat i el verd la creativitat.

L'activitat consistia a elegir un barret d'un color, n'hi havia de color blanc, roig, negre, groc, verd i blau i havíem de posar-nos en grups segons el color que havíem triat. Quan estaven els grups fets havíem de dir que ens transmetia el color, perquè l'havíem agafat, un adjectiu, un verb i un substantiu que l'identificara, amb qui sentit s'identificava, els sentiments que transmetia i les frases o tics corporals que identificàvem amb ell.

El meu per exemple era el verd i és el color que busca alternatives davant un problema, una discussió, etc... M'he sentit molt identificada amb el meu color perquè és el color de la creativitat, del moviment i de la provocació, a més és un color que genera idees per molt boges que siguen, si surten bé, surten bé. Després de descobrir el nostre color, hem analitzat el color contrari, en el nostre cas era el blau i era un color controlador, que volia tindre la situació en ordre i hem comentat a classe cada grup el seu color i el contrari.

Per a acabar hem fet un xicotet debat i hem resolt el conflicte que es plantejava segons el criteri del nostre color i segons com l'havien resolt la gent que pensara com els criteris del color deien. Per exemple en el color roig hem aprofitat per a donar la nostra opinió, ja que és el color de la intuïció i de l'opinió, en el blanc hem aprofitat per a trobar els avantatges i desavantatges, en el groc per a buscar la part positiva i en el negre la negativa, en el nostre, que era el verd les diferents alternatives i en el blau la solució final al problema. Ha sigut una activitat molt interessant i ens ha servit per a poder parlar un poc tots respectant el torn de paraula i moltes vegades fins i tot per a parlar des d'una postura contraria a la nostra.

Diaris d´adolescència.

Diaris d´adolescència

Dirigida per Rafa Palomares, "Diarios de Adolescencia" és un al·legat a la pròpia adolescència com l'etapa de la vida on descobrim tot, en aquest cas van descobrir diversos aspectes importants d'aquest període a partir de la pròpia adolescència i de les seues experiències de les actrius, Maria José i Maribel.

Com he dit abans l'obra estava basada en els propis diaris de les actrius, on contaven l'experiència del primer amor, del divorci dels seus pares, de les manifestacions, de les classes... però sobretot cal destacar com van descobrir la poesia en classe, d'una manera estructurada que no els agradava gens, gens que per elles mateixes van començar a llegir- la i ara els agrada molt. Per això vàrem anar al teatre, a banda de per a vore la nostra adolescència reflectida, per a commemorar el dia internacional de la poesia.

Poesia, que és important i que al menys haurien de tindre uns conceptes i uns autors bàsics, per exemple elles van recitar un poema d'un dels autors més famosos de la poesia catalana Vicent Andrés Estellés, un poeta molt important per a la nostra cultura, tant com Salvador Espriu o Lluis LLach de qui també van recitar un poema. No a soles van recitar de la literatura catalana, sino també de la castellana amb poetes famosos com Juan Ramón Jiménez o Joaquin Sabina, també cantant.

De les escenes que van eixir de l'adolescència hem vaig sentir molt identificada amb l'escena de la manifestació, la xica es queixava de la gent que quan hi havia vaga s'anava a sa casa i jo faig el mateix, fins i tot deia el que jo dic sempre. Va ser una escena bonica per a mi.

Finalment he de dir que em va agradar molt l'obra perquè al mateix temps que jo m'havia sentit reflectida en una de les escenes o en un dels personatges, supose que els altres també l'haurien fet. Va ser una obra molt divertida i que mostrava molt bé la realitat de l'etapa d'adolescent.

Des de Rusia con amor

https://docs.google.com/presentation/d/1dhJOEHktsMZIiFWd7mF049p_7rRlr8aUmIQK84f7LYM/edit#slide=id.p

Teatre Sagunt.

Teatre Sagunt


La setmana de l'11 al 17 d'abril es celebren a Sagunt els "Ludi Saguntini" que consisteixen a fer tallers d'indumentària, de cuina, de joies, de pintures romanes. Els tallers solen estar organitzats per gent que treballa en projectes relacionats amb el teatre romà i amb la vida que feien els romans.
A més eixa setmana solen fer moltes obres de teatre tant de comèdia, com de tragèdia, obres originals i obres actualitzades als nostres temps i en diverses llengües.

Aquest any hem anat al teatre els alumnes de llatí de quart, de primer i segon de batxillerat, els alumnes de grec de batxillerat i els alumnes del batxillerat artístic. El primer que vàrem fer va ser veure els tallers i inclús crec que algú va participar fent alguna cosa. Després vàrem pujar al teatre i vàrem veure l'obra d'Edip Rei, una tragèdia que tracta sobre la fatalitat del destí d¡una familia. Els alumnes de literatura ja l'havíem treballat i sabien que anava, però no l'havien vist representada encara. 

Moviment literari: postmodernisme

https://docs.google.com/presentation/d/1Yg9fP8VMmx_q1wlEkLfmrSqr71LpZf1dZsssqS1lTk8/edit

Antologia figures retòriques

https://docs.google.com/presentation/d/16QAIc2am5YmGfA_j4NPk_vK0BY2XKLfW9XZxtvgqtVs/edit

Antologia poètica per autors

https://docs.google.com/presentation/d/1kmNy1ZyHvIBGgMRvja6dB0iHMosAnPv1yNyeMdfve5I/edit

Jo poètic

https://docs.google.com/document/d/1GWDWivqkS8sz-b3MJBeFyD5P4nYP7woyILbiER4_RGM/edit

La llibertat guiant el poble

Aquest treball està realitzat a la carpeta compartida de pinterest.

Why English

Why English


La companyia de teatre CRIT es va crear a València a finals de l'any 2008. Els objectius de la companyia es centren en la divulgació del nostre patrimoni teatral i cultural a través del teatre i en la comunicació amb noves formes de treballar teatre. L'obra que hem vist nosaltres estava inclosa dins del projecte "Escena Jove" de la companyia, ens van dir que era la tercera vegada que feien eixa obra, pel que ens van sentir molt agraïts. L'obra tractava d'un jove músic i actor, Xavi Cubas, que estava en l'atur feia ja molt de temps i a qui els amics i la gent el recomanaven anar a Londres per a provar sort. Com que Xavi no sabia res d'angles va apuntar-se a unes classes de "Extreme language learning" per a aprendre el més ràpid possible. Quan va arribar a l'acadèmia es va enamorar d'una professora d'anglès, però no era la seua. El seu professor era Helios, un australià que aparentment donava les classes com tots els professors però que va fer una ensarrona per a què Xavi aprenguera anglés, va fingir que devia diners a una mafia i que estaven encerrats a l'aula, d'aquesta manera els anaven passant coses com per exemple que aquesta gent els tallara la llum o que a Helios l'assassinaren. Quan Xavi estava molt nerviós per l'assassinat d'Helios aquest va alçar-se i va dir-li que s'anara que ja sabia parlar anglés. Crec que va ser una obra molt interessant, ja que, a més que ens ha fet reflexionar sobre la importància d'aprendre altres llengües tant per a viatjar, com per treballar..., en l'obra també hem aprés bastant anglés, per exemple jo m'he donat compte que entenia tot el diàleg en anglés. Altra cosa que també m'ha agradat molt és que es barrejara la música amb el teatre, dos peces fonamentals a l'art i que haurien d'anar sempre lligades. M'ha agradat molt l'obra, ha sigut molt divertida i me ho he passat molt bé, i també m'ha agradat el col·loqui de preguntes que hem fet després amb els actors i les opinions de tots els que estaven veient l'obra. 
 Ací podem vore distintes imatges del teatre:

 

Poesia de quotidianitat