Jocs socials realitzats a classe.

Una de les tendències actuals dins del món dels Recursos Humans és la gamificació: l'ús de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació la concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns entre els jocs. Es tracta d'una nova i poderosa estratègia per influir i motivar grups de persones.

L'eclosió de la web 2.0 ha accelerat la creació de comunitats al voltant de tota mena de xarxes socials, mitjans digitals o webs corporatives. Però no sempre és fàcil estimular l'activitat dinàmica i freqüent entre els membres d'una comunitat.

Una correcta i professiona , l´implantació d’estratègies de gamificació ens permet passar d’estar implicat, a un autènticengagement (compromís) aconseguint, si parlem dintre de l’entorn laboral que els treballadors d’una empresa participin dels objectius d’una manera dinàmica i proactiva.

En els darrers anys hi ha hagut un creixement exponencial de l’ús dels videojocs en entorns laborals i no lúdics. La seva eficàcia ha despertat l’interès de tots els professionals de qualsevol de les àrees del comportament humà i poc a poc és convertirà en una eina imprescindible dintre de l’àrea de la motivació.
Seguint aquesta mecànica de joc , vingueren a classe dos xics que ens ensenyaren diversos jocs realitzats en grups de 4 o 5 persones .
A tot el meu grup el joc que més ens agrada va ser un de fer qüéstions a les demés membres i així anar "rulant" seguint el torn , en cada una d`aquestes els demés mebres tenien que tirar una de les seues cartes que fora relacionada amb aquesta qüestió i la que més li agradara al membre el cual li l´havia fet rebia un punt . D´aquesta manera anarem fent diverses rondes fins passar a un altre joc .
Exemples de gamificació:

 https://www.youtube.com/watch?v=1yW6voYxNrA

OBRA "TRES EN BARCA ".

L`obra que varem veure el divendres passat em va parèxer de lo més divertida , el seu contingut era molt graciós i a més a més explicava els diferents llocs locals propers a l´albufera explicant una estona cadascún d´ells .
Sens dubte recomanaria aquesta per a molts públics si volen passar una estona divertida i també conèixer coses que no hi sabien de manera divertida .

SÈRIE "EL MINISTERIO DEL TIEMPO".

He vist pocs capítols d`aquesta sèrie pero m`han paregut prou interessants , aquesta sèrie
és una institució governamental secreta que depèn directament de la Presidència del Govern espanyol. Només monarques, presidents i un nombre exclusiu de persones saben d'ell. El pas cap a altres èpoques es realitza a través de portes vigilades per les patrulles del ministeri. El seu objectiu: detectar i impedir que qualsevol intrús del passat arribi al nostre present -o viceversa- per tal de canviar la Història per al seu benefici. Per a això, les patrulles hauran de viatjar al passat i evitar que ho aconsegueixin. En aquest ministeri treballen moltes persones de diverses èpoques.
Les últimes persones reclutades pel ministeri són Alonso d'Entrerríos (Nacho Fresneda), Amelia Folch (Aura Garrido) i Julián Martínez (Rodolfo Sancho). Alonso d'Entrerríos (Nacho Fresneda) és un soldat dels Terços de Flandes condemnat a mort en 1569 i salvat pel ministeri. Té uns valors molt antics i és un home d'honor. És el soldat perfecte, expert tirador i estrateg, i que es posa al comandament de la situació quan es requereix la força. Amelia Folch (Aura Garrido) és una de les primeres universitàries d'Espanya a finals del segle XIX. De família burgesa benestant, és una de les primeres dones a acudir a la Universitat de Barcelona. Intel·ligent, amb memòria fotogràfica i treballadora, és el cervell de la comanda. Julián Martínez (Rodolfo Sancho) és infermer del SAMUR de l'actualitat. El valor i el seu escàs inclinació a la seva pròpia vida per salvar les dels altres són els seus majors qualitats. Està traumatitzat per la mort de la seva dona en un accident de trànsit tres anys enrere. Comandats pels seus superiors, Ernesto Jiménez (Joan Gea) i Irene Larra (Cayetana Guillén Cuervo), el trio protagonista de retre comptes davant el subsecretari Salvador Martí (Jaume Blanch). Angoixes (Francesca Piñón) és la secretària del ministeri. Lola Mendieta (Natalia Millán) és una ex-agent del ministeri que va decidir fingir la seva pròpia mort per enriquir-se gràcies a facilitar informació sobre les portes del temps a tercers i traficant amb obres d'art. Al final gairebé tots els personatges acaben trencant el propi propòsit pel qual treballen i acaben viatjant d'amagat a, per exemple, visitar la seva tomba i veure l'any de la seva mort, visitar familiars ... Tot això els portarà problemes no tan sols davant dels seus caps, sinó també per a ells mateixos

EL MEU PERSONATGE DE CARNESTOLTES.

Com estaba molt perduda i no sabia quin personatge elegir per a carnestoltes , se em va ocòrrer l´idea de presentar un dels meus dibuixos favorita com a proposta .
Aquest va parèixer bé a tot el món així que vaig decidir-lo fer-ho en gran i pintalo de nou per a que es veren els colors més vius .

Aquest dibuix al tindre un contugut amb flors i una xica plorant , vam decidir que formaria part del moviment "flower power " , el moviment flower power va ser un eslògan usat pels hippies a finals dels seixanta i principis dels setanta com un símbol de la ideologia de la no violència. Es diu que el terme va ser inventat pel poeta nord-americà Allen Ginsberg el 1965. Des de llavors ha estat utilitzat en nombrosos llocs en referència als seixanta , incloses nombroses pel·lícules, programes de televisió i documentals. El 1967 , el cantautor escocès Donovan va ser catalogat com el príncep del Flower Power.

A principis dels anys 2000 un escriptor de filosofia anomenat Marelin Thornton va proposar la idea de " Flower Power del poder de l' interminable fluir l'amor". Segons el mateix escriptor, "El que sents és tot el que importa, perquè tot el que importa està fet del que sents " ; reflectint així la filosofia de la no dualitat.